Un llum que crema

Amb Un llum que crema, Jordi Llavina deixa el poema llarg que havia marcat les seves darreres i elogiades creacions —com ara Vetlla, Contrada o El magraner— que esdevenien com una mena de monòleg de caire dramàtic i torna a un poemari fet de peces breus que s’interrelacionen. No endebades, darrere cada poema hi ha la veu i l’experiència i la mirada del seu autor. El poemari, doncs, està dividit en set parts i en cadascuna d’elles hi trobem diversos poemes que tenen com a denominador comú la memòria, una memòria que recrea o evoca fets, situacions o realitats de caire amorós i intimista, com ara Una pàgina aranesa o que interpel·la directament el lector amb referències explícites a la guerra d’Ucraïna que treuen el nas, aquí i allà, a Endurance, els sis pomes que obren el llibre.